Classificació>>

El passat cap de setmana el circuit de Calafat va ser l'escenari de l'última cursa del Campionat de Catalunya de Velocitat 2005. La cita organitzada per l'escuderia Costa Daurada constava d'un complert programa de curses on hi van prendre part els vehicles de les categories de Resistència, Fórmula Lliure, Challenge Garbí i Legend Car.

Resistència
Excel·lent actuació d'Òscar Nogués (Seat León), que després d'aconseguir el millor temps als entrenaments s'imposava clarament en les dues curses puntuables. A la primera, Toni Forné i Josep M. Roger (Seat León) van mantenir un espectacular duel amb Nogués fins a meitat de carrera però aquest últim, que fins aleshores ocupava la segona posició, va mantenir un ritme de volta a volta ràpid i constant que el portà a aconseguir una còmode victòria. Darrera de Forné–Roger es va classificar la parella formada per Antoni Montoya i Toni Orol (Seat León). D'altra banda, Desiré Torres i Joaquim Pareras (Renault Clio) guanyaven la divisió 2, essent sisens absoluts. Felip Fernández i Rubén Fernández (Seat Ibiza TDi) s'imposaven a la divisió 4 i Pere Cerqueda (Peugeot 206) ho feia a la divisió 1.

La segona cursa començava amb domini del Seat León de Toni Forné i Josep M. Roger. Però llavors Òscar Nogués, que anava cinquè a final de recta, recuperava posicions fins a situar-se primer, plaça que ja no abandonaria fins al final. Per darrera seu, Albert Raurell i Antoni Casas (Seat León) lluitaven amb Forné-Roger, que no podien repetir la segona posició aconseguida a la primera cursa i acabaven finalment tercers. Adrián Matheu i Javier Planas (Renault Clio) s'imposaren a la divisió 2 alhora que es proclamaven campions de Catalunya de Resistència. A la divisió 4, victòria per al Seat Ibiza TDi de Felipe Fernández i Rubén Fernandez, i a la divisió 1 per al Citroën Saxo de José Manuel Arias i Ricardo Millán.
Fórmula Lliure
Antonio Rubiejo i el seu Nissan Coloni van ser els protagonistes del cap de setmana a la Fórmula Lliure. Autor del millor temps als entrenaments, Rubiejo no va donar opció als seus rivals en cap de les dues curses, adjudicant-se el Campionat de Catalunya de Fórmula Lliure i la Copa Segurengin. Hendrik Van Zoest (Dallara WS Light) va ser l'únic pilot capaç de seguir el ritme del guanyador a les primeres voltes de cada carrera, però finalment es va haver de conformar amb dues segones posicions. Tercer a les dues curses va ser Carles Lloberas (Nissan Coloni).
Challenge Garbí
Màxima igualtat a la Challenge Garbí, on Lluís Pons (Garbí MK) s'imposava a les dues curses per davant de Josep Galera (Garbí GTS). A la primera carrera Pons, Galera i Alejandro Andreu, tercer classificat, s'escapaven ràpidament de la resta de pilots mantenint un interessant frec a frec entre ells i creuant la línia d'arribada separats per poc més de tres segons. La segona cursa va seguir la mateixa tònica que la primera, amb Pons i Galera al capdavant, però en aquesta ocasió fou Juan Manuel Andreu qui va ocupar el graó més baix del podi a 1,2 segons del segon classificat. Lluís Pons és després d'aquesta última cursa el Campió de Catalunya de Challenge Garbí.