La darrera prova puntuable per al Campionat de Catalunya de Velocitat va disputar-se en una única jornada el passat dissabte al Circuit de Catalunya. La lluita pel títol en totes les categories va fer d’aquesta una de les cites de més intenses de la temporada, tots els participants van suar de valent per poder guanyar-se una victòria o fins i tot el campionat.
En la categoria de Resistència la participació no va decebre, ni més ni menys que 40 equips sortien a la pista per disputar unes curses ben renyides. En la primera mànega els germans Oscar i Jordi Nogués dominaren fins el canvi de pilots, seguits de Josep M. Pérez Aicart i Alejandro Laquidaín, tots ells amb Seat León 2006, però Aicart-Liquidaín eren els primers en sortir de boxes, fet que els donava una avantatge amb la qual obtindrien el triomf, tot i patir una virolla a poc del final. Mario Pons i Antonio Montoya (S. León 2006) foren els segons classificats, amb Jordi Palomeras (Renualt Clio Cup 2006) en tercer lloc. Per la seva part els líders del campionat, els germans Nogués, tenien una sortida de pista que els feia caure fins la meitat de la classificació, però van realitzar una espectacular remuntada fins el cinquè lloc final.
En la segona mànega també el pas per boxes va ser decisiu, ja que l’equip que es situava al capdavant en aquell moment era el format per Albert Raurell i Toni Casas (Seat León 2006), guanyadors de la segona cursa. Segons es classificaven Pérez Aicart i Liquidaín, essent tercers Harriet Arruabarrena i Jordi Masdéu (S. León 2006). Per a Jordi i Oscar Nogués, rematar el títol es va posar difícil, ja que una penalització els va fer baixar fins la trentena posició, veient-se obligats a remuntar si no volien deixar-se perdre el campionat. Finalment van ser vuitens i s’endugueren cap a casa el títol de campions de Catalunya en la categoria de Resistència.
A la Copa Nissan Micra el líder fins el moment, Víctor Boluña, va patir problemes mecànics que li van impedir classificar-se en la primera cursa del cap de setmana, i ni tan sols va poder disputar la segona. Aquest contratemps va deixar via lliure a José M. Roger per aconseguir no només fer-se amb el doblet en les dues mànegues, sinó que també sentenciar el títol de la copa a favor seu. José M. va guanyar la primera mànega per davant del seu germà Íñigo i de Pasquale Meli, fent-se amb el triomf en la segona per davant d’Artur Aznar i d’Íñigo Roger, després d’una increïble remuntada dels dos germans des del final de la graella.
Un altre pilot que va dominar el cap de setmana amb total autoritat va ser Toni Rubiejo, que amb un Fórmula 3 s’escapava rapidíssim en primer lloc en la primera cursa de la Fórmula 2000, seguit de Sergio Yborra (Nissan Coloni) i de Henk van Zoest (Dallara WL3), finalitzant tots tres en aquest mateix ordre la cursa. En la segona mànega de nou marcaven distàncies Rubiejo i Yborra, seguits en aquesta ocasió de Xavi Barrio (Dallara F3), que es classificava tercer. Aquests dos podis permetien Sergio Yborra proclamar-se definitivament campió de la categoria.
Finalment, a la Challenge Garbí molt bona actuació de Lluís Pons (Garbí MK1), que sentenciava sense pietat les dues curses del cap de setmana i el títol de la categoria. Pons sortia en la primera cursa des de la pole i s’imposava al líder del campionat fins aquell moment, Martí Huguet (MK1), el qual va mantenir una bonica lluita pel segon lloc amb Alejandro Andreu (MK1) fins que aquest va patir problemes amb un pneumàtic, essent finalment Huguet segon i Santiago González (MK1) tercer. En la següent mànega, novament Pons feia valer la seva superioritat, i en aquesta ocasió eren Daniel Alonso (MK1) i Alejandro Andreu qui l’acompanyaven al podi, després que González i Huguet, que també lluitaven per les posicions de podi, es toquessin mútuament i perdessin posicions. |
