Per segon cop l’Escuderia Voltregà va organitzar una prova d’eslàlom puntuable per al Campionat de Catalunya. Era la setena y penúltima cita d’aquesta especialitat aquesta temporada, i va tenir lloc al circuit de què disposa l’organització, situat a la localitat del Lluçanès, Sant Boi.
La victòria definitiva va recaure un cop més en mans de Joan Llopart, seguit molt de prop per Oscar González. En els apartats de classes foren els pilots David Cabeza i Miquel A. Núñez els qui en varen sortir ben parats. El circuit, traçat com abans, amb cinta i sense cons, va resultar força espectacular i els pilots en sortiren contents, encara que decebuts per la poca assistència, només onze van inscriure’s per a la prova.
La primera passada de les quatre programades va estar un pèl estranya, ja que alguns dels favorits varen caure a la trampa d’ajustar el temps i sortiren trencant cinta Reyes, Cabeza i Dot. Els millors van ser els Opel de González, Llopart i Masllorens. Més ajustats varen estar a la segona ronda, en què Llopart i González mantenien el frec a frec amb Cabeza (Peugeot 205) i Dot (Opel Kadett) ben a prop.
A la següent mànega la cosa estava entre els mateixos, però més ajustat encara, amb excel·lent resultat per a Oscar González, que tornava a posar a la corda fluixa al líder, Joan Llopart, deixant el resultat final per a la passada definitiva. Aquesta va estar nefasta per als interessos de González, una penalització de 10 segons el va frenar de poder derrotar al dominador del campionat, Llopart, encara que el millor crono va ser per ell.
A la fi Llopart va sortir guanyador amb González i Dot al seu costat. L’únic que encara por prendre-li el títol a Llopart és Cabeza, que aquest cop va ser quart per davant de Reyes (Daewoo), Triado (Peugeot 205) i Núñez (Peugeot 205).

L’última reunió del certamen català d’eslàlom serà al Parc de la Serra de Mollerussa el dia 26 d’aquest mateix mes

La darrera cursa del Campionat de Catalunya d’Autocròs, la novena, es va materialitzar en un nou lloc per a aquest campionat, Sant Boi del Lluçanès, a les instal·lacions de l’Escuderia Voltregà, molt involucrada en aquestes terres en la disputa de tot tipus d’actes automobilístics. Amb 41 equips presents les curses van ser molt interessants i en alguns moments fins i tot tenses pel que a la fi comportava, també el circuit va contribuir a veure un bon espectacle. Les victòries parcials varen ser per a Latorre, Vilamitjana, Salichs i Planas. Pel que fa al campionat, Salichs era qui el tenia assegurat, i amb ell entren a l’anuari de la competició els pilots abans citats menys Latorre, a favor de Sala, encara que li va costar una mala estona a causa d’una avaria mecànica.
Turismes DIIA 1600 + DIIB 1200
Vuit eren els equips presents en aquests dos apartats, la sola presència de Vilamitjana amb els 1200 li donà el títol per davant de Ballabriga. La lluita en 1600 va estar marcada per l’avaria mecànica del Peugeot 205 de Sala i els bons resultats del seu màxim opositor, Latorre. Ningú va tenir en compte que només puntuen vuit curses i aquesta era la novena, per tant per millors resultats de Sala, aquest ja era campió encara que empatat amb Latorre. Durant la final Francesc s’ho mirava amb resignació des de fora i Vicenç va guanyar la seva primera cursa i per uns moments tots el donaren com a campió, a la fi va estar l’anècdota del dia. Va haver-hi una bonica lluita, com totes les d’aquesta divisió, per part del guanyador David Boltà i Joan Bonamusa, tots dos amb Peugeot 205; també s’hi apuntaren durant un grapat de voltes el Peugeot 106 de Crespí i el 205 de Vilamitjana, que finalment no acabaren. El quart va ser Cano amb un Peugeot 206.
Turismes DII 2000
Fins a 14 participants foren els presents en l’única categoria que ja gaudia de campió, Joan Salichs. Molt motivat Joan va donar força més del que es podia esperar i ja als entrenaments va marcar el segon millor registre per darrera de l’Opel Corsa pilotat per Jordi Costa, amb Capellera i un Seat Ibiza molt enganxats als anteriors. Les quatre classificatòries van ser per als dos primers, per partida doble per a Joan, i per a Jesús Molas amb un VW Golf. Lamentar en aquestes proves la fallida mecànica del que podia haver lluitat pel sots-campionat, Marc Barcons (Opel Corsa), aquesta posició la conquerí el seu company Josep Serra, encara que no puntués en aquesta cursa. Durant les voltes de la final els pilots varen formar dos grups ben diferenciats, el primer amb Salichs, Costa, Molas i Capellera, i el segon format per la resta de participants, amb Serrat d’escombra quan sortia a la línia dels tres millors. Salichs no va conèixer rival davant seu, sens dubte està en el seu millor moment esportiu; el mateix podem dir d’Àngel Capellera que ha trobat amb l’Ibiza fiabilitat i rapidesa al seu gust, va poder amb Molas i Costa que a la fi quedaren en aquest ordre. Interessant lluita la que mantingueren la resta d’equips, en la que el novell Sirvent (Peugeot 205) mantingué a ratlla a Belmonte (Opel), Rey (VW) i Serrat (Peugeot). Llàstima que el Corrado de Crespí no acabés.
Monoplaces Car Cross
El nou campió d’Espanya, Jordi Casas, va canviar de muntura i marca per afrontar un nou repte, aguantar els punts necessaris perquè Planas no l’atrapés. Uns problemes d’embragatge el deixaren molt lluny dels millors i la final de repesca tingué a Ginferrer (Semog) i Llamas (Demon) com a millors pilots. En la final només van sortir 10 monoplaces, per seguretat, en comptes de 15. Això deixà a Jordi fora i pendent del resultat del seu rival de Semog. Per arribar aquí comptaven els entrenamentrs, els quals dominaren Albert Montalbán amb un Speed Car Xtrm i els Semog de Torrebadella i Ginferrer. Els Semog foren els dominadors durant les tandes que firmaren Ernest Planas i Santi Montalbán. Només sortir de la graella Planas va superar en primer lloc la dificultosa corba amb rasant i forat, seguit de Santi Montalbán i el seu germà Albert, que durant una estona va aguantar a Ginferrer. Els dos primers marxaven de la resta, fins que el Semog de Santi quedà parat i la resta guanyaren una posició sense que canviés el podi. Un grup de Demon Car quedaren a continuació, el de Puigvert en una difícil remuntada va superar a Calm i aquest va poder aguantar els atacs insistents de Llamas i Reyes. Així, Planas guanya un cop més el guardó que anys enrere aconseguí amb un Speed Car II.

La Supercopa SEAT León ha puesto fin a su temporada 2006 con una gran final en el Circuit de Catalunya, que ha confirmado el éxito de esta edición, marcada por el estreno del nuevo SEAT León Supercopa y del formato de tres carreras.

Oscar Nogués ha sido el gran dominador de la temporada, siendo Rafael Villanueva y Tom Boardman quienes han completado el podium final del campeonato, en unas posiciones que solo se han decidido en la última carrera disputada hoy. El piloto británico ha ganado la segunda y la tercera carrera, lo que le ha permitido subir hasta la tercera posición final. El título ya había quedado adjudicado el día anterior gracias al contundente triunfo de Oscar Nogués en la primera carrera.

A pesar del dominio de Nogués, la Supercopa no ha estado exenta de emoción. Los pilotos han dado un gran espectáculo allí donde han corrido y el alto nivel de pilotaje y de prestaciones ha dado como resultado carreras emocionantes y competidas que han hecho las delicias de público y participantes.

En total han sido seis las reuniones disputadas en los principales circuitos españoles, además de la tradicional visita a Portugal, al circuito de Estoril, reforzada este año por la presencia de varios pilotos portugueses entre los participantes.

Jarama, Estoril, El Circuit de Catalunya en dos ocasiones, Valencia, en compañía del WTCC y Jerez de la Frontera, han sido los escenarios donde ha rodado la Supercopa con un total de 32 inscritos, el cupo máximo permitido por SEAT Sport para asegurar un buen suministro de material a los participantes.

Además, el certamen ha introducido la novedad del sistema de carreras una más dos, con la primera tradicional y las dos siguientes una a continuación de otra con salida lanzada. Esta modalidad ha satisfecho a los participantes y ha representado una novedad en la estructura de nuestras competiciones.

Todo ello ha dado como resultado un campeonato competido, divertido y en el cual ha habido buen reparto de ganadores: Antonio Orol, Toni Forné, Francisco Carvalho, Marc Aldavert, José Mª del Pino, Rafael Villanueva, Tom Boardman y sobre todo Oscar Nogués, han saboreado el triunfo en alguna de las carreras.

Por otro lado el SEAT León ha mostrado una excelente fiabilidad al no haberse producido prácticamente averías mecánicas, lo que ha permitido a los concursantes la participación completa a un coste moderado, uno de los objetivos de SEAT Sport al preparar esta edición 2006.

También hay que destacar que la Supercopa SEAT León se ha celebrado en Gran Bretaña y Alemania con el mismo éxito, especialmente en Alemania donde también se ha utilizado el nuevo León, decisión que SEAT Sport UK hará también oficial para la temporada 2007.

Primera carrera
En la primera manga disputada el sábado, y desde la misma salida, Oscar Nogués imprimió un fuerte ritmo, que sus rivales no pudieron seguir. Tras él, el grupo lo formaron Lourenço Beirao, Luis Miguel Reyes, Francisco Carvalho y Luis Carlos Maurel. Ellos fueron los encargados de dar espectáculo, especialmente en las primeras vueltas. A partir de media carrera Beirao consolidó su posición y Reyes y Carvalho fueron quienes animaron la carrera en su lucha por el tercer puesto.

Mientras tanto, el campeonato había quedado ya decido, no solo por el triunfo de Nogués, sino también por los problemas de sus más directos rivales. Juan Antonio del Pino perdió el beneficio de su primera línea de parrilla al no poder arrancar para la vuelta de formación y aunque recuperó hasta meterse entre los diez primeros, acabó abandonando. Suerte parecida corrió Rafael Villanueva, autor también de una buena remontada en los compases iniciales, para luego verse retrasado por un toque que dejó mal parado el frontal de su coche.

Al final, victoria de Nogués, que le otorgaba su segundo título consecutivo y podium para Beirao y Reyes, quien acabó ganando su cerrado duelo con Carvalho.

Segunda carrera
Prácticamente desde la salida Tom Boardman se ha colocado en cabeza, imprimiendo un ritmo que nadie ha podido mantener, en parte por la tremenda lucha que se ha producido por la segunda posición. Luis Carlos Maurel, Patrick Cunha, Luis Miguel Reyes, Lourenço Beirao y Alvaro Rodríguez han ofrecido un magnífico espectáculo en su lucha por la segunda posición que ha terminado con Cunha delante de Carvalho, es decir, tres pilotos extranjeros copando el podium, una muestra de la internacionalidad de la Supercopa.

Tercera carrera
Desde la misma salida lanzada Boardman ha hecho valer su posición para asegurarse nuevamente el liderato. Reyes ha hecho una salida espectacular colocándose inmediatamente a rueda del líder, porfiando durante las siete vueltas para superarle. Pero el británico no ha cometido el menor error, manteniendo su liderato hasta el final.

Por detrás el gran espectáculo lo han protagonizado por igual Forné y Nogués, con espectaculares recuperaciones de posiciones, que les han llevado a la tercera y cuarta posición, batiendo en última instancia a Villanueva, quien de esta manera repetía la posición de la segunda carrera, suficiente para asegurarse el subcampeonato. Una penalización final impuesta a Forné ha hecho que perdiera la tercera posicion en beneficio de Nogués.