Amb un temps esplèndid i una matinal plena d’emocions a la pista, la penúltima prova de la temporada es va disputar a Lleida sota l’organització de la Escuderia Lleida. Aquest cop varen reunir-se cinquanta-un equips que lluitaren en les quatre categories presents, de les que els afortunats guanyadors varen estar, Ernest Planas (Car Cross), Jordi Boltà (Turismes 1600), Ferran Vilamitjana (Turismes 1200) i Joan Salichs (Turismes 2000). Ja campió Salichs, aquesta cursa no ha aportat cap nou campió a l’espera de la propera que està programada a Sant Boi de Lluçanès el 12 de novembre.
Turismes DIIA 1600 + DIIB 1200
Amb disset equips presents, els participants de les categories petites varen donar un espectacle com és habitual en ells. Començaren marcant els millors temps d’entrenaments els Peugeot 106 i 205 de Francesc Busquets i Jordi Boltà, mentre Codina, Sala i David Boltà quedaren a continuació. Ballabriga amb un 205 dominava sobre el seu únic rival, Vilamitjana, dins dels 1200. Les classificatòries varen estar nefastes per als líders respectius, Ballabriga i Sala bolcaren i només el segon va reparar el cotxe per acabar vuitè i mantenir el lideratge. Els més afortunats i valents varen estar Busquets per dos cops i Bonamusa i Soldevila, un cop cada un.
La feina que tenia Busquets (106) per aguantar la porta va deixar que la superioritat de l’equip quedés tocada i els rivals ho aprofitessin. La lluita entre els Peugeot 205 de Jordi Boltà, Joan Bonamusa i Vicenç Latorre va fer saltar espurnes i qui més qui menys varen tenir les opcions que solament Jordi va conquerir, encara que la tombada del final la deixarem com a anecdòtica. També va capgirar el Citroën AX Codina, que d’aquest absurd diu adéu a les seves opcions de títol, al qual opten Sala i Latorre.
Turismes DII 2000
Poca participació en aquest apartat encara que una molt bona noticia, la incorporació del que fóra campió, Carles Cànovas, que amb un Honda Cívic vol tornar a competir al més alt nivell. Ell i Salichs foren els únics a acostar-se al crono de Joan Serrat, encara que en pista va estar superat en les dues mànegues ofertes i que se les repartiren els dos mencionats.
La millor sortida de Cànovas va estar neutralitzada pel Golf de Salichs en les primeres corbes, en les que es parava el 206 de Serrat i més tard el Corsa de Barcons quan intentava superar a Serra (Ibiza). Així quedaven cinc turismes en cursa, dels quals es formaren dos grups, el primer amb Salichs tapant el forat que Cànovas podia aprofitar i ajudat per la bandera groga de final de recta que ho impedia, el segon eren Rey (Golf), seguit de Serra (Seat) i Masllorens (Kadett), aquestos, amb més terreny de distància que els primers i molt lluny d’ells. Ara mateix, el campió Salichs no sap qui serà el segon de la seva categoria, la lluita estarà entre Serra i Barcons.
Monoplaces Car Cross
Com sempre, els Car Cross s’emporten la palma de quantitat, vint-i-tres equips. La sorpresa la donà Joan Torrabadella, que amb un Semog va superar a tots amb un temps molt inferior. Els que s’hi acostaren més eren Planas, Puigvert, Casas i Batlle. Molta igualtat en els primers llocs, en les quatre mànegues abans de les finals, així ho demostren els respectius guanyadors, Jordi i Jaume Casas, Planas i Ginferrer. Una final de repesca donà l’oportunitat a Barredo (Demon), Santi Montalbán (Semog) i Viñals (Demon).
El primer revolt va fer perdre terreny a un dels favorits al veure’s superat per molts rivals, Puigvert. La lluita entre el domini dels Semog va estar finalment per a Planas contra Ginferrer, un cop es desenganxaren els monoplaces que anaven agafats. Aleshores, Jordi Casas i el seu Xtrm eren líders destacats fins que l’atac de Planas va estar definitiu i intractable, encara que l’avantatge que li porta Jordi al campionat, li dóna més opcions a ell que a Ernest. Marc Batlle (Xtrm) va estar en el segon lloc fins el seu abandonament amb dues voltes, Puigvert va estar lluitant i entrà quart davant de Llamas (Demon), De Maria (Xtrm), Barredo (Demon) i la nova muntura de Santi Montalbán, un Semog. |